LA SOLUCIÓ NO POT ESTAR LLUNYANA...

LA SOLUCIÓ NO POT ESTAR LLUNYANA...

 

Veient aquest matí els treballs de “reforç del tancament” que s’han portat a terme en el perímetre de l’antiga fàbrica química i repassant (tot passejant en aquella hora matinera on despuntava ja un bri de primavera) aquells punts que eren de domini públic que s’hi accedia “como Pedro, por su casa”, hem pogut comprovar que la execució ha estat d’allò més...profunda.

Atònits al veure que els materials emprats eren malla de galliner i quatre estaques de ferro, sense eficàcia resolutiva, ni contundència de cap mena, seguint deixant possibles punts d’accés, una mica mès enrevessat, però igualment factibles...hom sols pot pensar que qui ha executat aquesta obra devia de tenir al cap un pensament d'economia aplicada:

 “ per què fer-ho millor...? si tot això en quatre dies s’haurà de treure tot... per què gastar uns diners? Si sabem doncs què totes aquestes piles de residus, marxaran d’aquí en breu,  i quan això es faci, la població serà previnguda i els operaris que els manipulin, degudament protegits dels seus riscos (d’acord l’informe de l’Agència de Protecció de la Salut ); i els materials seran deguda i segurament transportats a plantes de tractament on seran reciclats;  i el poble serà una festa, que celebrarà l’èxit d’haver aconseguit la fita que un grup veïnal i independent (primer amb el recel i després amb el treball paral·lel comú -que no vol dir conjunt-  amb els responsables municipals) de persones d’aquest poble, que un dia, es van esperonar a aconseguir.

I aquell dia es cuinarà una gran paella popular, si bé no allà mateix -per què els terrenys seguiran sent privats i segurament no ens deixaran...- si que procurarem que sigui ben a la vora.

Però, tenim la impressió que no serà així...

Sols aquests pensaments poden haver ocorregut en el cap d’algú, alhora d’arranjar el tancament del perímetre de l’antiga fàbrica química, de la manera que s’ha fet. Espai on s’hi amunteguen tones i tones de productes abandonats, mes d’una tercera part d’ells considerats amb un o altre grau de perill per la salut per les persones i el medi natural que l’envolta, per dalt, baix, mig i vores.

Les gallines que la meva avia tenia al seu corral en el poble, estaven més protegides...

Quan ja fa unes setmanes reclamavem als responsables municipals sobre aquest tema, (veure l’article en aquest blog, “pasen y vean...o mejor no lo hagan” ), ens parlaven de la elaboració d’informes diversos i reiterats de tota mena: de la Guàrdia Urbana, pels Mossos, Serveis Tècnics, i la “sumsum cordi”, etc.etc.; com també del projecte presentat per la propietat per aquest fi... i ens anunciaven també la immediatesa de l’inici dels treballs.

Si el resultat és el que ara mateix hem pogut comprovar, n’hi ha per llogar-hi cadires o millor dit, per pensar que això és un acudit, o una simple pressa de pel. El que encara no sabem , és a qui.

Tenim ja d’una vegada consciencia del que allà s’amuntega, per que l’arranjament reclamat de la tanca, passi per col·locar una metres de “malla de galliner”?

           Infravalorem el problema ?

           No tenim mitjans per exigir i fer complir un manament que comporti el tancament real del perímetre al pas de  les persones?

          La tresoreria del municipi està tant precària que no pot ni disposar dels recursos necessaris per actuar de manera subsidiària en aquest tema ?

Som davant d’un problema extraordinari, que necessita solucions extraordinàries. 
Tinguem-ho clar !

Nosaltres sabem i entenem que la gestió d’una població, feta amb responsabilitat i seriositat, demana molta dedicació, es veu obligada a tocar moltes tecles d’un mateix orgue i ha d'afrontar innumerables problemes, vells i nous, cada dia. No ha de ser fàcil.

Sabem també que un grapat de plantes aromàtiques i tres “prunus pisardí” poden millorar un recó del poble -al que també falta li feia i uns veïns ho demanaven...- i no es posen per tapar les olors o amagar el problema.

Però -si s’ens permet- direm que a vegades, sembla que us deixeu dur per la bona fe d’una manera reiterada, mentre algú ens vol orientar a tots,  a mirar a la capital de província que banya l’Ebre.

I quedi clar que nosaltres, sols volem aconseguir la retirada dels residus químics i celebrar-ho menjant paella  ( per medalles, mencions honorífiques i altre herbes, ja varem fer la mili, fa dies...).

Però hi ha coses que no es poden admetre en cap manera i que des de aquesta Plataforma denunciem sense manies, ni embuts de cap mena !!

Aquest tancament és una presa de pel, i així ho denunciem !!!

FORA EL CEMENTIRI QUÍMIC

DE SANTA COLOMA !!!

ACCIÓ  SUBSIDIÀRIA  IMMEDIATA !!